por Entrevista a Xavier Cardet, UX Designer & Researcher
Hola, bon dia Xavier, amb aquesta entrevista pretenc iniciar una nova secció dedicada a «gent propera del món UX», gent que, com tu, no forma part del grup selecte de persones de renom, el que consideraríem «l’elit», però que dediqueu el vostre dia a dia a millorar la vida de les persones mitjançant la millora de la seva experiència com a usuaris de dispositius tecnològics.
Per això, apofitant la teva visita a Lleida i que, como ex-alumne de l’Escola Politècnica Superior (Universitat de Lleida ), he tingut l’orgullo d’intentar aportar un granet de sorra en la teva carrera professional, et demano si pots contestar-me algunes preguntes. Una cop obtingut el consentimient, pasem a l’entrevista:
[accés a la versió en castellà]
Xavier Cardet: Hola, Toni. Abans de res, agraeixo el teu interès per donar-me aquesta oportunitat per poder explicar la meva carrera com a professional del sector de l’experiència d’usuari.
Per començar, podries explicar-nos on treballes i en què consisteix la teva feina
X.C.: Actualment soc responsable d’UX de la startup Signaturit, una startup el principal producte consisteix a poder signar documents de forma digital a partir de la signatura biomètrica. Així mateix, realitzo algunes tasques de product owner, per tal de buscar una harmonia entre l’equip de vendes, màrqueting, disseny i desenvolupament. Vulguis o no, els professionals de UX tenim tendència a fer aquest tipus de tasques a conèixer el producte i les necessitats dels usuaris.
També estic treballant com professor de UX des de fa tres anys en el màster «Diseño de Interacción e Interfaces», impartit per la universitat ESDI de Ramon Llull. No hi ha res millor que poder transmetre una de les teves grans passions.
Quina ha sigut la teva trajectòria?
X.C.: Vaig estudiar el Màster en Interacció Persona-Ordinador (MIPO) a la Universitat de Lleida, un màster que, en aquell moment, era com tirar-se a la piscina.
Ningú, a part dels seus impulsors, podia imaginar que avui dia UX fos una de les professions més buscades i valorades dins de les empreses.
Gràcies al màster vaig començar a treballar a la consultora Everis, on vaig realitzar les pràctiques en empresa. Inicialment treballava en projectes de recerca amb usuaris per a grans empreses com e-laCaixa. Amb l’aparició del boom de les interfícies touch vaig començar en projectes com UX designer, on vaig poder col·laborar en projectes molt interessants per a Vodafone, IKEA o HP. Sense donar molta importància a la part visual no oblidava tota la part d’investigació amb usuari, era l’única forma de conèixer les necessitats, crear les hipòtesis i validar solucions amb ells mateixos. Treballar en una consultora em va ajudar en molts aspectes, com aprendre a transmetre la importància de UX i buscar la forma més àgil de dissenyar solucions.
Després de cinc anys i mig realitzant i lliurant projectes em vaig plantejar buscar nous reptes. A part de buscar les millors solucions, volia evolucionar i veure com afectaven les solucions proposades. Va ser en aquest moment quan vaig tenir l’oportunitat d’entrar a treballar al departament de comerç electrònic de la companyia de moda Privalia. Allà vaig aprendre a treballar amb diferents equips i buscar la millor manera d’encaixar els teus dissenys entre les necessitats de tots. Tot i ser una gran empresa, tenia inquietud per anar un pas més enllà, proposant les meves pròpies solucions a partir de necessitats dels usuaris, l’evolució del mercat o simplement millorar un determinat producte.
Finalment entro en el món de les startups, un món totalment diferent a treballar en una consultora o una empresa amb un producte tan madur com un comerç electrònic de moda.
La importància d’UX en una startup és enorme, tot passa per nosaltres i tot es valida amb els usuaris.
Abans de treballar com a responsable de UX en Signaturit, vaig estar 2 anys a la startup Doctoralia. En Doctoralia vaig aprendre conceptes molt importants que ara estan tan de moda i són indispensables en el meu dia a dia, com les metodologies agile, llegeixin i altres formes de dissenyar un producte com el design thinking.
Com neix el teu interès per aquest treball i com arribes a realitzar-lo?
X.C.: Principalment són tres els motius que m’han fet arribar on sóc ara. El primer motiu és el meu pare. Gràcies a ell de petit vaig estar envoltat d’ordinadors, pantalles i vaig poder connectar-me a internet quan encara ningú sabia que era o no tenia.
D’altra banda, una de les coses que em van influenciar de petit va ser el viure prop de gent amb Síndrome de Down a la Fundación ASPROS del meu poble, Sudanell. Allà, les meves primeres tasques no van estar relacionades amb la informàtica, ja que vaig fer de monitor a persones que tenia discapacitats. Allò em va fer obrir els ulls, pensava que, encara que tenien aquestes discapacitats ells també podien utilitzar l’ordinador o interaccionar amb la tecnologia, simplement l’hi havies de posar més fàcil o buscar de quina manera ho volien fer. Al llarg de la nostra vida, tots acabarem amb algun tipus de discapacitat que, entre altres coses, ens impedirà o dificultarà interaccionar amb la tecnologia o, simplement, que no entenguem que és el que tenim davant.
Però realment tot va començar quan vaig acabar l’Enginyeria Tècnica d’Informàtica de Gestió en la UdL (precedent de l’actual Grau en Enginyeria Informàtica). Durant l’últim any de carrera vaig conèixer a Jesús Lorés, i podríem dir que ell va ser el causant que ara estigui en aquest món de la IPO. En acabar la carrera em vaig decidir pel nou Màster d’Interacció Persona-Ordinador, el primer a Espanya i un dels primers a nivell Europeu on es parlaven de conceptes tan bàsics com la usabilitat, accessibilitat, el disseny centrat en l’usuari …
Ara que ja portes força temps fora del món acadèmic, i com a professor interessat en tota aquesta temàtica, podries explicar-me què tècniques i metodologies són les que més utilitzes en els teus projectes?
X.C.: M’agradaria dividir les tècniques en dues, les tècniques qualitatives i quantitatives. A la qualitativa, m’agrada parlar amb els usuaris el màxim temps possible. Per aquest motiu,
cada setmana intento fer tests amb usuaris i, al mateix temps, entrevistar-los.
No sempre és fàcil contactar amb els usuaris, així que la millor manera és sortir al carrer i fer un test de guerrilla. Escoltar-comporta que ells mateixos s’impliquin amb el producte. Implicar-los de manera directa comporta que sense que l’hi demanis explícitament es posin en contacte amb tu per donar-te una idea o una solució amb la qual no vas pensar. Per tal de validar totes les propostes, organitzo sessions de design thinking amb usuaris en què validem totes les idees que sorgeixen o altres que no havíem tingut en compte. Tot això, sense oblidar mai altres tècniques molt útils com construir Personas o benchmarks per conèixer la competència
Por otro lado, tenemos las técnicas cuantitativas, para mí tanto o más importantes que las cualitativas. Está muy bien hacer test con usuarios o entrevistas y saber su opinión, pero las opiniones se deben contrastar con números. Hoy en día, la mejor herramienta es disponer datos en tiempo real de todo lo que hacen los usuarios, ya sea con encuestas al finalizar las tareas en la web o en una aplicación, o disponer de un sistema como Google Analytics. Pero me gustaría destacar una herramienta muy fácil de implantar y que da mucha información, el NPS (Net Promoter Score). Con el NPS tenemos un termómetro de lo que queramos y podemos ver cómo los cambios del producto afectan a la satisfacción de los usuarios, es una forma de tener una nota.
Totes les tècniques per conèixer als usuaris estan molt be, però hi ha quelcom que he après i que sempre recomano a tothom:
és molt important implicar a tots els equips de l’empresa amb el teu treball.
Des de l’equip de vendes, per saber com vénen i quines necessitats tenen els nous clients, fins a fer que l’equip de programació participi en un test amb usuaris i, així, entengui millor el perquè dels canvis proposats. Tot això només és possible aplicant les metodologies de llegeixin startup.
Seguint el fil de la pregunta anterior, com valores els coneixements adquirits a la universitat respecte de la teva feina?
X.C.: Sense els coneixements adquirits a la universitat em seria impossible veure la importància que té un usuari amb el producte. Sembla molt senzill. Faig un test d’usuaris, sac conclusions i, si cal, dono una solució. Però va molt més enllà. Per a mi els fonaments bàsics que pots adquirir a la universitat són importantíssims, però ho són més les persones que et transmeten. Fa un temps vaig estar parlant amb tu sobre com ha canviat el vocabulari i els tecnicismes, però la base sempre ha estat la mateixa durant els més de 10 anys que vaig entrar en aquest món gràcies a la universitat i l’equipo de GRIHO.
És cert que fora de la universitat he après aplicar millor les tècniques i he après de noves, però, com he dit, la universitat em va donar les eines necessàries per aconseguir-ho. Tant és així, que actualment m’agrada transmetre la filosofia UX, una filosofia que tinc la necessitat d’explicar-la sempre que puc, tant als equips amb els quals treball com a la universitat o xerrades eventuals que esporàdicament realitzo. Sempre tinc a professors com Jesús Lorés o a tu com a referents quan vull transmetre UX. Són aquests professors els que realment et fan obrir els ulls a coses tan bàsiques que donem per sabudes.
Què ens recomanaries tractar, aprofundir, explicar als futurs estudiants que cursin les assignatures relacionades amb la interacció persona-ordinador?
X.C.: Crec que caldria fer émfasi en 4 pilars:
- conèixer les bases de la IPO i entendre la diferència entre les tècniques,
- saber interpretar les dades que tenim per conèixer les necessitats dels usuaris,
- entendre que la IPO és quelcom que podem obtenir de forma ràpida i senzilla, i finalment
- la necessitat de formar-se diàriament per poder créixer professionalment.
El primer pilar consisteix en que a part d’explicar el significat i el valor de la IPO, crec que és molt necessari aprofundir tots els conceptes amb casos reals. La principal idea és demostrar que es va aplicar una tècnica i no una altra. Avui en dia estem bombardejats d’informació i tècniques, però cal saber diferenciar-les.
D’altra banda, la comprensió de dades és molt important. Actualment veig que s’expliquen moltes coses, però al final els alumnes es dediquen a dir el mateix que els has dit, a repetir, sense saber explicar el que han fet amb les seves pròpies paraules. En el món IPO és molt necessari defensar els nostres plantejaments, tenir molt clares les idees, perquè ho hem fet d’una manera i saber interpretar molt bé els resultats. Quan es fa un test d’usuaris moltes persones es queden amb els resultats, però cal anar una mica més enllà i saber interpretar tot el context.
Les tècniques que et aporten informació de forma ràpida són molt importants. S’hauria aprofundir en tècniques quantitatives, com enquestes, anàlisi de dades, test A/B, 5 minutes test, tècniques que són ràpides i et donen uns resultats fiables si s’han plantejat bé des del principi. A vegades és més fàcil defensar una idea amb dades a la mà de defensar una idea amb els teus coneixements i deduccions.
Finalment, comentar que
en el món de la IPO avui ja és el futur,
no ens enganyem, les tècniques evolucionen i crec que és important estar completament al dia del que fan altres companys i companyes de la professió, la comunicació amb el sector és molt important i no ens hem de quedar amb els conceptes bàsics.
Finalment, tinc la sensació que hi ha una necessitat creixent de professionals d’aquest àmbit, com ho veus tu ?, creus que els estudis relacionats seran cada vegada més necessaris?
X.C.: Com he comentat,
totes les empreses han vist que cal una persona amb el nostre perfil per poder evolucionar el producte.
Per tant, cal saber evolucionar i millorar el que tenim. Molts veuen UX com un perfil per millorar el que tenen i no per fer-ho de nou. Pot semblar estrany el que dic, però ara per ara molta gent ho veu així. Per aquest motiu no tot consisteix a millorar, sinó en fer-ho diferent, que et diferenciï de la competència. Aquesta és la nostra tasca
Et diré més,
crec que totes les professions que tinguin alguna relació amb el món digital han de tenir coneixements bàsics de HCI.
La interacció persona-ordinador es pot aplicar a tot tipus d’àmbits tant físics com digitals. Un programador web amb coneixements de UX fa les coses molt diferents a un programador web sense ells.
Encara que actualment UX és una sortida molt buscada per les empreses i pels propis alumnes, crec que la clau, a part d’aprendre les bases, serà especialitzar-se en alguna cosa en concret amb el que diferenciar-nos dels altres. El clar exemple és el de les interfícies per veu o la realitat virtual. Tothom està parlant d’aquests aspectes i molta gent s’especialitza amb les interfícies naturals d’usuari. Tota aquesta gent, vulgui o no, ha de conèixer el món d’interacció persona-ordinador i saber-lo aplicar en qualsevol sector.
Vols afegir alguna cosa que creguis important o necessari i que no hàgim tractat durant l’entrevista?
X.C.: Fa poc vaig estar parlant amb persones de l’equip de UX de Mango. Et sorprendries fins on s’arriba aplicar UX a les botigues físiques i la importància que li donen. Un simple canvi en la botiga pot fer que acabem comprant.
Ningú diria fa uns anys que aquesta professió podria obrir tantes portes i que ara seria tan demandada.
Convido a totes aquelles persones que no coneguin la disciplina de la IPO, al fet que ho facin. Si sou persones que us fixeu en tot, que us agrada el disseny o simplement creadors de producte o que creieu tenir una idea brillant …, introducíos a la IPO. Un sector on actualment tothom està aprenent de tots, tant si fa un any que està en la professió com si fa deu. Estem en constant moviment i evolucionant de la mateixa manera que ho fa la tecnologia. Cada dia surt alguna cosa nova.
Toni Granollers: Xavi, moltes gràcies per la teva participació, he compartit amb tu una estona molt agradable, de veritat. Espero comptar aviat amb tu explicant la teva experiència als estudiants de la UdL.
X.C.: Moltes gràcies a tu, sempre he tingut la sensació de voler d’ajudar-vos en el que sigui i posar un el meu petit granet de sorra, tal com ho vareu fer amb mi i com ho seguiu fen amb altres persones.
